És una obra escrita per el mestre Eihei Dôgen (1200-1253) el fundador de l'escola Soto del Zen al Japó, que forma part del Shôbôgenzô, la seva obra cabdal.
Es diu de Sansuikyô que és un dels seus més bells texts, malgrat la seva complexitat. Tracta de la qüestió de la Natura i de la potencialitat de la paraula a través dels sutres.
El mot *sansui* (muntanyes i rius) en la cultura xino-japonesa vol dir "literalment "el que és per si mateix" "el que esdevé espontàniament". El mot "Natura" (*shizen*), tal com l'entenem els occidentals, no sorgeix fins el 1891. Així doncs era per *sansui* que tradicionalment en l'època de Dögen s'anomenava la "Natura"
Per una altra part cal recordar que els sutres (*kyô*) son la transmissió oral de la Via, Transmeten tots els ensenyaments que han de ser compresos. D'aquí la tradició en les diverses escoles budistes d'estudiar-los, cantar-los, recitar-los.
Sansuikyô, El sutra de les muntanyes i els rius . . . Les muntanyes i les aigües, són com un sutra. . .
