Kusens del confinament

29 avril 2020

ZAZEN I LES NOSTRES CAPACITATS

Cadascú té diferents capacitats i practica segons les seves capacitats. Si no podem fer més, practiquem només una mica. Si només podem practicar quinze minuts, practiquem quinze minuts. I això no és una raó per sentir-nos decebuts amb nosaltres mateixos. Acceptem les nostres decepcions i prenguem cura d’elles reconeixent i acceptant el nostre estat mental tal i com es presenta ara. Quan hem fet quinze minuts de zazen o deu hem intentat donar el millor de nosaltres mateixos, amb tot el nostre cos i amb tota la nostra ment, i hem fet un pas endavant o mig pas. Aquesta és la nostra pràctica concreta.

 

Però a més, encara que penseu que la vostra pràctica no és prou regular, o prou intensa, o és poc freqüent, no hi ha cap altra pràctica per a vosaltres ara, més que la pràctica que esteu fent. Justa o no aquesta és la vostra pràctica concreta. A cops sentim que passem temps fàcils i anem frequentment al dojo; a cops sentim que passem temps difícils i no fem zazen. Aquest és la realitat de la nostra vida. Aquesta és la realitat de zazen. 

 

Tots els éssers viuen naturalment en el Zen. Les plantes, els animals, les muntanyes viuen la realitat de la vida tal com és, impermanent i interdependent, sense ego. L’aigua que cola s’adapta a la conca del riu. Les fulles cauen quan arriba la tardor. Les flors es panseixen malgrat que ens agradin; les males herbes creixen encara que no ens agradin, com diu Dogen en el Genjokoan.

 

Els éssers humans, però, hem de fer un esforç conscient per viure en el Zen, per viure en la realitat de la vida. Generalment correm darrere els nostre somnis i deixem de viure en la realitat original per viure en una realitat inventada per l’ego que ens condueix. Per això hem de fer un esforç per tornar conscientment a la realitat original, la realitat de tot l’univers abans que la coloregem amb el nostre ego. Només els éssers humans han de fer aquest esforç i això no vol dir que siguem superiors als altres éssers; vol dir que, contràriament a tots ells, nosaltres podem apartar-nos de la ment original, de la realitat original que compartim amb tots els éssers, i viure en la nostra ment quotidiana que jutja, que tria, que està condicionada per la ignorància, per la cobdícia, i per l’odi. A causa dels nostres dubtes i decepcions no podem viure sempre en la realitat original i hem de fer un esforç per retornar a ella, per viure en ella. Això és viure pel Zen. Això es dedicar-se a l’estudi i a la pràctica del Zen i viure la realitat conscientment pel Zen.

 

Inevitablement vivim en la realitat de les nostres vides, fem molt o poc zazen, fem un zazen just o no. Ningú escapa d’aquesta realitat. Si estem decebuts pel zazen que fem o que no fem, vivim la realitat com éssers humans decebuts, ignorants. Perquè finalment no hi ha separació entre realitat i ignorància de la realitat. Vivim immersos en una realitat còsmica que no discrimina, que està més enllà de la discriminació. El sol escalfa i prou. No discrimina. Però nosaltres, éssers humans, hem de discriminar en la nostra vida quotidiana. Hem de decidir què és bo i què no ho és per a nosaltres. A la nostra activitat quotidiana hem de fer tries basades en judicis, en valoracions (per exemple, ara no tinc temps de seure en zazen perquè he de fer allò altre). Sense discriminació no podem fer res. Aquesta és la realitat inevitable de la nostra vida.

 

Zazen, però, és una excepció en la nostra vida de discriminacions. Quan seiem en zazen i obrim la ment, deixem les discriminacions enrera. Qualsevol pensament que apareix, el deixem passar. Mantenim la columna vertebral recta i respirem tranquil.lament i profundament pel nas, sentint l’aire que omple els pulmons. Sigui el que sigui el que ens ve a la ment, ho deixem passar. Els sentiments negatius o els pensaments estúpids, els pensaments sobre els ensenyament de Buda, deixem que vagin i vinguin. Una i una altra vegada retornem a la nostra postura i a la respiració.

 

En aquesta pràctica esdevim conscients de la verdadera realitat que existeix independentment dels nostres pensaments. Ser conscients de la realitat original vol dir seure ací, ara, sense buscar res, sense escapar de res. Ens abstenim d’afirmar o de negar res. Qualsevol que sigui la situació que estem vivint, ens adaptem i tirem endavant incansablement, continuant a seure en zazen. Ho acceptem tot tal com és, com la realitat de la nostra pròpia vida ara i ací. En aquest seure i deixar passar es manifesta la verdadera realitat i esdevim íntims amb nosaltres mateixos i amb tot l’univers. D’aquesta manera podem ser lliures de l’ego que ens governa, podem alliberar-nos del que creiem que és bo o és dolent, important o secundari segons el nostre sistema de valors. En paraules de Dogen, pràctica i il.luminació són la mateixa cosa. 

 

Asseguts tranquilament, no fent res, 

la primavera arriba i l’herba creix per ella mateixa. 

Matsuo Basho

2 maig 2020

Guy Mokuho Mercier 

Sesshin Els Arcs, Febrer 2014

 

Habéis entendido que en la práctica de Kinhin aquello que es importante no es la dirección en la que caminamos, sino toda la atención que llevamos al paso que hacemos. Esta atención es nuestra mirada que se posa sobre lo que aparece ahora en el campo de nuestra conciencia.

 

Podemos decir que la Vía de Buda es una no Vía. Una no Vía porque empieza aquí y termina siempre aquí, es siempre ahora. La Vía de Buda, al fin, se revela en la atención que llevamos a lo que es, la calidad de nuestra mirada sobre las cosas. Es una mirada que no juzga, que acepta todo aquello que se presenta, que no escoge, que no rechaza, una mirada acogedora, benevolente, abierta. Una mirada que no busca cambiar lo que aparece, una mirada que contempla. No es el muro que está delante nuestro que contemplamos sino aquello que está en nosotros mismos, lo que somos nosotros mismos, ahora. Una mirada que contempla las sensaciones en el cuerpo, que contempla quizás las emociones o los pensamientos que pasan. Una mirada que toma conciencia de la vacuidad de este espacio no limitado que es nuestra propia conciencia, nuestra propia naturaleza en la cual las cosas aparecen. Cuando miramos así con toda honestidad, con toda simplicidad, sin buscar atrapar, sin buscar rechazar, estamos en el ahora. Permanecemos en nuestra propia naturaleza.

 

Es muy simple si comprendemos que no hay yo, que no hay ego, que somos uno con todas las cosas. Si no hay yo quiere decir que no hay identidad separada de todas las demás cosas. Es esto lo que realiza Buda bajo el árbol de la Bodhi. Somos uno con todos los seres.

 

La Vía de Buda es una Vía donde no hay nada que obtener, porque todo está ya aquí, aquí y ahora. Simplemente es abrir los ojos del corazón, una atención total sobre lo que aparece y desaparece. Es permanecer abierto y ver todas las cosas como si fuera la primera vez. Cada sensación, cada percepción, incluso el ruido del agua de los radiadores, siempre es nuevo, sin embargo a menudo nos falta atención sobre esto. Así pues, cuando encontramos el silencio en nuestro propio espíritu, nuestra mirada encuentra su pureza como una mirada de niño sorprendido, curioso, maravillado. Esa mirada que llevamos hacia nosotros mismos es realmente reconectarse con uno mismo, volver a casa, darse cuenta de lo que somos.

 

Nos miramos a nosotros mismos con profundidad, aprendemos a mantener nuestra atención vigilante dirigida hacia el momento presente. Vemos el mundo aparecer en nuestro propio espíritu, no hay nada especial que hacer, mirar no precisa esfuerzos, simplemente mantenerse tranquilo en si mismo. Simplemente mirar, contemplar, meditar.

7 maig 2020

Tot és lluminós, visc en totes les coses.

Sense pensar, tot apareix.

Però si un del sis sentits es manifesta

tornen els núvols, il.lusió?, satori?

Oblideu-los. Seguiu el Dharma, tot està bé.

Nirvana? Samsara? Això no són més que flors de vacuitat

      Chosetsu

Realment ens hem de preocupar del Despertar?

Poc importa el camí per on viatjo.

Torno a casa.

     Shinsho

He nascut amb una joia preciosa.

Des de fa temps coberta de pols.

Aquest matí, neta, reflecteix

torrents i muntanyes, sense fi

      Ikuzanchu

11 maig 2020

Asseguts ara i ací

Només necessitem adonar-nos que estem asseguts ací i ser conscients que és la totalitat del nostre cos i de la nostra ment que estan asseguts.

 

No cal repetir-se frases com “Estic assegut, adonant-me que estic assegut”. No necessitem paraules o el llenguatge quan estem asseguts en zazen. No seguim les sensacions que puguin sorgir ni els hi posem nom.

 

Si mantenim aquesta atenció de la totalitat del cos i de la ment asseguts i res més, desenrotllarem una consciència més aguda de l’entorn. L’entorn esdevindrà el cos assegut ací. No seguim els sons de les campanes dient-nos “només falta un quart d’hora per acabar zazen”. No seguim el cant dels ocells. No posem l’orella al que fa el del costat. Simplement som conscients que tot això és part del nostre entorn, de la mateixa manera que el cos és part del nostre entorn. Tot l’entorn està assegut ací.

 

És així de simple. No seguim els moviments interiors de la ment i del cos i no estem influenciats pels moviments exteriors de l’entorn. Estem en silenci, tranquils i estables en la nostra postura.

 

Si hi ha molts pensaments que ens assatgen, els deixem passar sense seguir-los. Deixem anar els pensaments on vulguin anar sense controlar-los. Si fem això, ens alliberem d’ells. No els seguim i no els rebutgem. Tornem a la consciència de la totalitat del cos i de la ment asseguts.

 

L’única cosa a fer és deixar anar capa a capa. Deixar anar cada part del cos relaxant-la. Relaxem les espatlles i en som ben conscients. Relaxem les barres i els muscles al voltant de la boca. Sentim que els polses es toquen lleugerament. Deixem anar els pensaments restant conscients que estem asseguts. Aquesta pràctica ens allibera de les dependències del cos i de la ment.

 

Dogen diu en el Fukan Zazengi: “No interferiu pas amb el funcionament de la vostra ment; no intenteu pas controlar els moviments dels vostres pensaments. Abandoneu la idea d’esdevir Buda”.

 

Deixar passar és la manera de ser coscients, sense fer grans esforços, de què tot està bé com està ara i ací. Que el nostre ego no té res a afegir ni res a treure. Que la ment està en pau i oberta al que passa a cada instant. I això no vol pas dir que siguem passius o que ens conformem amb tot. Vol dir simplemet que en zazen mirem la realitat tal com és, sense afegir res ni treure res.

 

Quan un deixeble va demanar al seu mestre per quina porta calia entrar a la via, el mestre li va respondre: 

 

- Entens el so del rierol?

- Sí, mestre

- Aleshores travessa per aquesta porta.

16 maig 2020

Roland Yuno Reich

Hishiryo

 

Quan s’està completament concentrat sobre la postura, no se segueixen els pensaments, la ment està buida de tota preocupació. Només hi ha la concentració sobre la postura. Quan s’està concentrat sobre l’expiració, només hi ha la concentració sobre l’expiració. Tota les altres coses s’abandonen. De la mateixa manera, a taula, quan s’està concentrat sobre el fet de menjar, només hi ha l’acció de menjar. Oblidem tota la resta.

 

En el silenci del dojo, quan ningú parla i els sorolls s’han apaivagat, el dojo està buit de qualsevol soroll. En la pràctica de la concentració  - concentrar-se sobre una cosa a la vegada, en total unitat amb ella- el nostre esperit està buit de qualsevol cosa. Si continuem a concentrar-nos així, abandonant tota forma de raonament, tot lligam amb els pensaments o les emocions, podem realitzar l’estat de samadi, un esperit completament encalmat, buit de tota preocupació. Fins i tot si arribem a un estat de concentració molt profonda, aquest estat és impermanent. La vacuitat, que és una absència de pensament, no existeix que per oposició al pensament. Així, en un moment o altre, els pensaments tornen. La pràctica de zazen no consisteix a restar depenents del no-pensament, depenents del buit opost als fenòmens. És poder anar lliurement del pensament al no-pensament, veient clarament que els dos són sense substància, impermanents, inclosos en la roda de la vida, en la cadena de causes interdependents. Si ens adonem d’això, llavors  podem ser profondament lliures, fins i tot al mig dels fenòmens. No dependre de cap condició mental particular perquè fins i tot els estats més subtils de concentració són impermanents, relatius a l’absència provisional de fenòmens i finalment depenents d’aquests fenòmens. És la veritable consciència hishiryo de zazen, que engloba tots els estats -pensament, no pensament, fenomen i vacuitat. La pràctica vivent de zazen no busca cap estat particular, és anar constantment més enllà, més enllà de tota fixació. La via no és un lloc especial ni un estat particular cap on es va, sinó que és anar constantment més enllà de tot lloc particular, de tot estat especial. No necessitem intoxicar la ment amb condicions particulars. És el que s’anomena hishiryo.

30/10/2020

KUSEN DEL MESTRE ROLAND YUNO RECH EN OCASIÓN DEL NOU CONFINAMENT

Durante zazen continuad concentrados en la postura del cuerpo, atentos a la respiración, dejando pasar los pensamientos, de esta forma podemos alcanzar lo que el Maestro Sosan llamaba “el principio de profundidad”; es decir, tomar consciencia de la vacuidad de todos los fenómenos que nos constituyen. Dicho de otra manera, de nuestra total interdependencia con todo el universo.

 

Realizar esto es lo que se llama el principio de profundidad, ku: la vacuidad. Si no lo realizamos, continuamos errando, persiguiendo todo tipo de ilusiones, desarrollando todo tipo de deseos que compensen una insuficiencia de comprensión.

 

En tanto no se está verdaderamente despierto, no podemos estar totalmente satisfechos de nuestra existencia. Nos falta algo esencial, es decir, el hecho de volvernos verdaderamente íntimos con nuestra verdadera naturaleza, que no es otra que la naturaleza de todos los seres del universo. Dicho de otra manera, la práctica de zazen nos permite acceder a una consciencia universal y no permanecer confinados en nuestro pequeño ego.

 

Actualmente, ciertamente alguno de vosotros teméis volver a estar confinados de nuevo, obligados a permanecer en casa; si es el caso, continuemos la práctica de zazen en los mismos horarios que aquí en el dojo, y sobre todo, aprovechemos para realizar este “principio de profundidad” que permite realizar la verdadera naturaleza de nuestra existencia, que está lejos de estar confinada, sino al contrario, en unidad con todos los seres del universo.

 

En esa realización nada falta ni sobra. Podemos encontrar la verdadera paz espiritual, no depender de tener o no tener esto o aquello, o de poder hacer esto o aquello. Porque lo importante no es tener ni hacer, sino ser. Ser verdaderamente uno con la realidad última de la existencia. Es a lo que la práctica justa de zazen nos permite acceder: es decir al estado de consciencia hishiryo, con un espíritu mushotoku, sin avidez, sin odio, más allá de toda elección o de rechazo. Es decir, vivir con un espíritu amplio, un espíritu que nunca está confinado en los límites de nuestro pequeño ego. Pues ese es el confinamiento más temible.

 

Practicar zazen cada día es darse la posibilidad de encontrar una vida completamente libre y vasta, siendo capaces de aceptar los fenómenos tal cual son. Y tanto más cuando los fenómenos tal cual son manifiestan la última realidad que es el sentido profundo de nuestra existencia: nuestra total interdependencia con todos los seres.

 

Realizarlo es lo que puede inspirar el verdadero espíritu de compasión, de sabiduría. Lo que nos permite vivir en paz con nosotros mismos y también con los demás. Así que si estamos obligados a cerrar el dojo durante un mes de confinamiento, lo que parece ser el caso, por favor, continuad zazen en los mismos horarios e incluso más.

                  Dojo Zen de Girona - Gran Via Jaume I, 44, 3er-2a B, 17001 Girona