Qui som
El dojo Zen de Girona "Sansuikyô" és una associació de practicants budistes de l’escola Zen Soto integrada a l’Associació Zen Internacional (AZI), creada pel mestre Taisen Deshimaru i reconeguda pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des del 2001.
L'objectiu de l’associació és la pràctica de la meditació Zen, el Zazen, i la difusió de la pràctica del Zen tal com ha estat ensenyat i transmès per Taisen Deshimaru, l’introductor del Zen a Europa.
Totes les activitats del dojo són aptes per a tothom, sigui quin sigui el coneixement que es tingui de la meditació i del Zen.
L’associació és sense ànim de lucre i és independent financerament. S’autofinança amb les quotes dels seus socis.
D'on venim
El Zazen que practiquem tots junts ara i ací en el dojo ( el lloc de la via) és la mateixa pràctica que va fer de l‘home Shakyamuni una persona desperta, un Buda.
La pràctica de Buda ens ha estat transmesa per un llinatge de mestres que remonta recentment al mestre Taisen Deshimaru, qui va rebre aquesta pràctica de Kodo Sawaki, qui la va rebre del seu propi mestre i així fins a Buda, per una transmissió a través de vuitanta-quatre generacions i en la que els successors de Buda s’han certificat els uns als altres. Així, quan practiquem, participem de la mateixa experiència que tots els budes i patriarques, més enllà de les seves característiques personals.
El Zen no implica cap devoció a Buda. L’estàtua de Buda que hi ha al dojo no representa una divinitat, sinó la pràctica mateixa de zazen. No hi ha Zen sense la pràctica de Zazen que és la pràctica de Buda, la persona desperta. Cadascú, practicant com ell, refà el mateix camí, a la seva manera.
_svg.png){kind=small}
Buda no ha transmès cap revelació trascendent ni ha demanat als seus deixebles de ser creients. Buda recomana que fem per nosaltres mateixos l’experiència del seu ensenyament. La pràctica del Zen s’ha d’experimentar concretament. Ningú no pot despertar a una altra persona. Cadascú ha de despertar-se a si mateix
El Zen no és una teoria, ni una metafísica, sinó una pràctica que implica la totalitat del cos i de la ment. Buda no fa més que mostrar el camí, la Via.
L’escola Zen és una de les escoles del budisme Mahayana.
Què vol dir
Sansui Kyô (Japonès: 山水經)
El sutra de les muntanyes i les aigües
Sansuikyo és el títol d’un dels 95 capítols que formen part del Shobogenzo, l’obra cabdal del mestre Eihei Dôgen (1200-1253), el fundador de l'escola Zen Soto al Japó. Dogen va escriure el Sansuikyo l’any 1240.
“Sansui” (muntanyes i aigües) en la cultura xino-japonesa vol dir literalment el que és per si mateix, el que esdevé espontàniament. A l'època de Dogen, a la natura se l'anomenava “Sansui".
El budisme ha contemplat tradicionalment el sentit còsmic de la natura com la forma de l’univers. Per això, contemplar la natura és contemplar la veritat profonda del budhisme, és contemplar el cos de Buda.
Per altra part, els “kyo” (els sutres) son la transmissió oral dels ensenyaments del Buda. D'aquí la tradició en les diverses escoles budistes d'estudiar-los, cantar-los i recitar-los.
Les muntanyes i les aigües són el sutra, són la veu que expressa constantment l’ensenyament de Buda (Sansui kyo).
Per a escoltar realment l’ensenyament de Buda, veieu els colors de les muntanyes per vosaltres mateixos; sentiu per vosaltres mateixos els sons de les aigües devallant les valls, i compartiu aquestes experiències amb els altres.
A la seva arribada a Xina, Dogen va tenir una trobada famosa amb un tenzo (el cuiner d’un monestir) en què va realitzar que treballar amb les coses de cada dia, l’arròs, els vegetals, era una pràctica similar a cantar sutras, estudiar el dharma i seure en zazen. Dogen va realitzar el veritable esperit del Zen (la ment ordinària és la Via) i això el va influir tota la seva vida.
Referent
El mestre referent del dojo és Guy Mokohō Mercier.
Guy Mokohō Mercier va practicar Zazen per primera vegada amb el mestre Taisen Deshimaru el 1973. Tres anys més tard, el març del 1976, va esdevenir deixeble seu i va rebre l’ordinació de monjo.
Des d’aleshores va participar activament a la vida de la Shanga del mestre Deshimaru i a la seva mort es va fer càrrec del Dojo Zen de París. Més endavant, va esdevir responsable del temple Zen de la Gendronnière i després Secretari general i tresorer de l’Associació Zen Internacional (AZI).
El setembre del 2008 va rebre la “transmissió del Dharma” de Sojun Matsuno Roshi.
El 2012 va inagurar amb els seus deixebles el “Centre Zen de Lanau”, a Cantal, al departament d’Auvergne-Rhône-Alpes i el dirigeix des d’aleshores.
