El 1227, poc després de tornar al Japó des de la Xina, Dogen va escriure el Fukanzazengi (Principis universals per a la pràctica de zazen) . En aquest text Dogen ens fa un seguit de recomenacions sobre la pràctica de zazen, la pràctica que és ella mateixa la realització del despertar. El 1242 Dogen va refer aquest text integrant el seu propi aprofondiment de la pràctica. Aquest és el text que avui encara recitem al dojo. El 1243 va escriure un altre text sobre zazen, el Shobogenzo Zazengi. Es un text més curt que el Fukanzazengi i orientat a la pràctica de zazen.
SHOBOGENZO ZAZENGI
Zanzen és zazen (zanzen, es tradueix com “la pràctica del zen”; “zan” vol dir reunir-se al voltant d’un mestre per a la pràctica de zazen). Per fer zazen, cal un indret tranquil. Esteneu una estora gruixuda. No deixeu entrar corrents d’aire, la pluja o la rosada. Protegiu el lloc on us asseieu. Mantingueu-lo net. Els antics savis s’asseien en un seient de diamants o sobre una gran roca estable, recoberts d’una espessa capa d’herba. Dia i nit, el lloc on us asseieu ha d'estar ben il.luminat. És essencial mantenir-lo calent a l’hivern i fresc a l’estiu.
En zazen, abandoneu tota preocupació, tot compromís, i poseu tot negoci al marge. Zazen no és pensar en el bé o el mal. No és un esforç conscient, no és la contemplació. No desitgeu esdevenir un Buda. Abandoneu tota distinció entre estar assegut i estar estirat. Beveu i mengeu amb moderació. No perdeu el temps i feu zazen sense dubtar com apagaríeu un foc sobre el vostre cap. A la muntanya Huang-Mei, el cinquè patriarca Konin es va consacrar a zazen excloent qualsevol altra activitat.
Quan feu zazen porteu el vostre kesa. Utilitzeu un zafú, coixí rodó farcit de kapok (miraguà). El zafú no ha de sobre sortir per sota les cames, sinó que ha d'estar al mig del punt on les cames es creuen, de manera que les cames reposin sobre el zafuton (petit futon) i la base de la columna vertebral recolzi sobre el zafú. Aquest és la manera com s'han assegut tots els Budas i patriarques per fer zazen.
Cada dia és un bon dia
Asseieu-vos en la postura del mig-lotus o del lotus complet. En la postura del lotus poseu el peu dret sobre la cuixa esquerra, i el peu esquerra sobre la cuixa dreta. La part superior dels dits dels peus ha de reposar sobre les vostres cuixes. No hi ha cap derogació a això. En canvi, en la posició del mig-lotus poseu simplement el peu esquerre sobre la cuixa dreta.
Els vostres hàbits no han de ser ajustats i han d’estar nets i ben disposats. Poseu la mà dreta sobre el peu esquerre i la mà esquerra, amb el palmell girat cap al cel, sobre la mà dreta. Les punten dels polzes es toquen lleugerament. Ell tall de les mans està en contacte amb el baix ventre, amb els polzes junts a l’alçada del melic.
Asseieu-vos en una postura vertical correcta, no us decanteu ni cap a la dreta, ni cap a l’esquerra, ni endavant, ni endarrere. Procureu que les orelles estiguin en un mateix pla vertical que les espatlles i el nas a la vertical del melic. Poseu la punta de la llengua contra el paladar i respireu pel nas. Els llavis i les dents estan tancats, els ulls no estan ni tancats, ni oberts, sinó aclucats. Amb el vostre cos i la vostra ment disposats d’aquesta manera, expireu profondament.
Asseguts en zazen, silenciosos i immòbils, penseu a no pensar. Què és pensar a no pensar? Sense pensament. És l’art essencial de zazen. Zazen no és l’aprenentatge del zen. És la porta del Dharma de pau i de felicitat, la pràctica-realització sense màcula.
KIN-IN
Des del principi de kin-in, concentreu-vos bé sobre la vostra postura. Tanqueu fermament el polze esquerre a l’interior del puny esquerre, l’arrel del polze està situat al forat de l’esternó. La mà dreta envolta completament el puny esquerre, de manera que les mans restin paral.les al terra i que no hi hagi cap espai entre els dits. Els avant-braços estan horitzontals, les espatlles relaxades, l’esquena està com en zazen, ben vertical, la barbeta entrada, el cos està completament estirat entre el cel i la terra, la mirada està posada a terra davant vostre.
Avanceu primer la longitud d’un mig peu amb el peu dret, sobre la inspiració. Tan aviat com feu aquest pas endavant, poseu tot el pes del cos sobre la cama que hi ha davant que està en tensió. La cama de darrere resta relaxada i flexionada. Comenceu a expirar lentament recolzant-vos plenament en el terra amb l’arrel del dit gros del peu de davant, com si volguéssiu deixar l’emprempta del peu a terra. La cama del darrere resta relaxada, només la cama de davant està en tensió. No aixequeu el taló del peu que hi ha al darrere, les dues plantes dels peus resten en contacte amb el terra. Entre els dos peus hi ha aproximadament l’espai equivalent a la llargada d’un peu.
Durant l’expiració, l’energia es concentra progressivament a l’hara. Acompanyeu l’expiració d’una pressió progressiva de les dues mans l’una contra l’altra, amb l’arrel del polze pressioneu sobre el punt que hi ha sota l’esternó per a relaxar el plexus solar, apreteu sobre la massa abdominal cap a baix per a anar fins al final de l’expiració. Al final de l’expiració, tota l’energia està concentada en el melic.
Així, kin-in és tornar a l’essència de la marxa, essent un amb cada pas que feu. Sentiu bé el contacte del vostre peu amb el terra durant tota la durada de l’expiració, empenyeu tota la vostra energia cap a terra com per a imprimir l’emprempta del vostre peu.
Al moment de la inspiració, relaxeu tota tensió, el cos es relaxa completament, esdevé lleuger, feu un altre pas endavant deixant fer la inspiració i recomenceu a concentrar tota l’energia cap al terra. Avanceu al ritme de la vostra respiració. Quan inspireu feu un pas endavant sense dubtar. És important avançar decididament, evitant tots els moviments inútils i quan feu un pas endavant, feu només un pas endavant.
En kin-in, aprenem a concentrar-nos totalment sobre cada pas, anant fins el final de l’expiració abans de fer un altre pas endavant. Aquesta esdevé la marxa dels deixebles zen a la vida, que es concentren completament sobre cada pràctica, sobre cada acció, fins el final abans de començar una altra cosa. És important acabar cada cosa que fem. No pas practicar a meitat. No pas viure a meitat.
Extret de: Roland Yuno Reich, Le zen de Bouddha